Cada cop que hi entro em pregunto el mateix... i és que el et pugui semblar al arribar no sempre es manté fins al final.
Si li preguntes a un enginyer et dirà que dos, tres, quatre... tots ells ben alineats i d'igual amplada.
I si mirem objectivament, sembla que és així.
Fins que intentes circular per ella i t'adones que per art de màgia hi ha un carril que desapareix, que pertany a la dimensió desconeguda. I encara més... ¡els altres ho saben i tu no!
Per norma general acostuma a estar a la dreta de tot, fixeu-vos bé i veureu com els vehicles que hi gosen circular per ell acaben desapareixent sense deixar rastre. I pobre de tu com hi entris, et veuràs obligat a saltar-te la norma de tràfic que, llestos ells, et prohibeix pasar-li a un altre vehicle per la seva dreta, o t'hauràs de fer amic del cargol que t'acompanyarà fins que la dimensió desconeguda et reclami.
Fora conyes, comença a ser un molt mal costum el fet de circular pel carril del mig, deixant el carril de la dreta desert i obligant a la resta de vehicles a fer servir el de la esquerra. I amb els darrers viatges que he fet a Barcelona o fins i tot a Tarragona, el mal costum es converteix ja en quelcom tant surrealista que ja no saps si ets a Espanya o a Anglaterra. I és que com que el carril del mig va ple, tots van ara per la esquerra... aixó si, ningú es canviarà a la dreta no fos cas que l'atropellesin els cargols.
Aquest diumenge, sense anar més lluny, vaig incorporar-me a la B-20 per un carril propi a la dreta i sense poder-me moure del primer carril vaig començar a avançar cotxes i ¡camions! que circulaven pel tercer i fins i tot pel quart carril, deixant el primer i el segon lliures... i que consti que la via no es dividia fins uns quants quilòmetres endavant. Al mateix temps vaig veure com el que venia darrera meu es col·locava al quart carril (el de més a la esquerra) i obligava als que venien per darrere seu a canviar-se al tercer per avançar-lo... en fi, que si no ho veig no ho crec.
